sábado, 31 de marzo de 2012

La importancia del estilo.

Hace un tiempo hablaba de la importancia de tener estilo. Quiere, pierde, persigue, declárate o acosa, pero hazlo con estilo. Que se note que hiciste lo que querías y que además lo hiciste con elegancia. No me importa lo que hagas si admiro tu forma de hacerlo.

Hace unos días me dijeron adiós. No escribiré sobre quién ni por qué porque ya sabéis lo que para mí significa escribir sobre alguien. Sí que quiero escribir sobre la forma en que lo hizo. Porque te pueden decir "no es el momento", "inténtalo de otra forma", o simplemente "no me interesas". Eso puede hacerlo cualquiera. O pueden decirte...

I would not tell you how I feel
anymore because I've seen
how men find offence in reason.
I save my heart for my family;
my soul for work;
my mind in moving
through the world


a ritmo de jazz y, sabéis, como que entra mejor.

A fin de cuentas, yo que sé, el mundo gira. Y un gato es un gato por muchas vueltas que le des.

jueves, 29 de marzo de 2012

Prima-vera

Llega la primavera y toca renovar un poco el aspecto. Cambiamos de estación.

Lo sé, no escribo, creo que es la racha más larga - sin estar en vacaciones - que llevo en años. Quiero hacerlo, no he perdido las ideas, pero para variar los borradores engordan y ninguno sale. El blog sufre una contaminación aguda de mundo real, lo cual es gracioso porque existe para combatirlo y no puede cumplir su objetivo.

El calendario sigue avanzando y aparecen grietas por todos lados. Yo quiero empezar de nuevo.

viernes, 16 de marzo de 2012

5:26

Vaya por delante que estoy alcoholizado, que escribo mientras espero que se me pase y así poderme ir a dormir. Vaya por delante que suerte quien pueda leer esto antes de que me levante mañana y lo borre.

No me gusta la falsa modestia. Si uno ha dado las vueltas suficientes a una decisión, no sé por qué está mal visto que no se la replantee con el primer cantamañanas que se la cuestione. Hay personas, ¡hasta con buena fe!, que son capaces de decirte veinte veces "¿pero no ves el daño que le hiciste?" y son capaces de ver cero veces al que te habías expuesto tú. Hay muy pocas personas que sean capaces de ver los dos lados del error. El punto bueno en que si sólo ven uno, se puede clasificar su opinión como "incompleta" y que te rebote automáticamente. Pero eso también es soberbia, claro.

El "amor", el "gustarse" y el "quererse" están sobrevalorados cuando son frágiles. Uno puede dejar de gustarse y al mes estar indemne, pero si ese gustar ha vuelto cargado de veneno, durará mucho más. El daño recibido se recuerda mucho más que el bien en la misma medida. Sé que esto es una aberración respecto al buenrollismo de "sólo hay que quedarse con lo bueno", pero me da a mí que el que dijo eso no acababa de pasar por ciertas cosas.

Al final lo importante es saberse cuidar uno mismo, y proteger eso a cualquier precio. El que quiera, que lea cuentos que le digan otra cosa, pero entonces que tenga suerte con lo que se pueda encontrar. He dicho.

miércoles, 7 de marzo de 2012

Vola

Ya es hora de una canción. Acabo de encontrarme con este grupo, y creo que se van a ganar un hueco en mi colección de "grupos que te suben el ánimo". Os presento a Txarango. "Vola".

Algú ja riu
i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu enyor que és polissó de valls i viles
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg.



He robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te.
He assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell,
la nit descalça.

Vola!

Tot m'ho he endut
per caminar a illes perdudes, països inversemblants;
he despedit boscos follets i fades,
s'han apagat mil i una nits darrere l'aigua clara
i no hi ha sol, l'he segrestat,
tantes vegades pot morir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te,
que tinc un món entre els mans aquesta nit per regalar-te,
que duc als ulls mal temps i fred,
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg.

Algú ja riu
i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu enyor que és polissó de valls i viles
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg.

He robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te.
He assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell,
la nit descalça.

T'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia.
D'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar.
On estan els 40 lladres?

Vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé.
Vine, camina, si vols de nit marxem.

Vola!

Vola, vola, vola la vida tremola i vola... Vola!
Més, vola més lluny... Vola!
Que l'he somiat un viatge llarg amb tu... Vola!
Vola, vola, l'ànima es fa gran.
Vola, tito, vola!